Silencis

Sóc conscient que tinc pocs lectors, però no per això penseu que m’he desanimat per plasmar les meves inquietuds en aquesta finestra, ans al contrari!

Aquest silenci, (des del 16 de juliol que no escric res), no té a veure amb desànims, ni crisi, que n’hi ha hagut, i ha fet que em quedi sense la feina que més m’agradava. Acompanyar als nens  i nenes a créixer i a relacionar-se de manera positiva, curiosa i lliure.

No, no és res d’això. Ha estat una mica d’estiu, i una mica de recolliment per afrontar tot el que vidrà. Que què vindrà? Doncs, vindran grans canvis i nous projectes.

És d’aquests projectes dels que vull (necessito) parlar: Ara mateix tinc la necessitat d’ajuntar les meves dues passions i fer créixer alguna cosa. La il·lustració infantil i l’educació.

Penso, després de donar-li moltes voltes, que vull investigar el món de la joguina. D’una manera neo-artesana, aplegant la tradició amb allò més nou. “Elegante a la par que moderno”, que diria una amiga meva.

Doncs en aquest punt em trobeu, a punt de començar una nova vida, que no vol dir que abandoni l’educació, i sense res a mostrar-vos. Ho faré mol aviat.

Així, doncs, no us estranyeu si en uns dies apareixen més silencis.

Aixì em sento ara mateix!

Què faig?! Quins nervisssss! Emoció continguda amb ganes d’explotar.