Archive | M’agrada RSS feed for this section

Amagatalls

16 jul.

16 de juliol, més de trenta graus, calor sofocant, mandra absoluta. Així és com estem en un dia com avui, encara que les ganes de jugar no s’ens passen ni amb una pluja de meteorits.

Ara mateix, només puc pensar en aquelles cabanes que fèiem de petits, quan els pares encara es refiaven de que sortíssim a jugar a fora…

Aquelles casetes, un xic màgiques, que construíem a l’aire lliure, on podíem refugiar-nos de la calor i la pesadesa dels pares. Llocs que permeten el joc i les relacions, assajar la vida quotidiana, o inventar-nos una de nova i ser uns pirates per una tarda.

Endreçar-la, netejar-la, decorar-la, posar-li plantes, quadres, fer un sofà amb llençols vells o desmuntar-la, si calia, per tornar a fer-la de nou. I alhora, ser tant desastrós i desendreçat com sigui possible.

Un espai propi on crear les teves normes de convivència i on aprens a respectar les dels altres.

No les hauríem de deixar de construir mai.

Qui no necessita un amagatall de tant en tant?

Us deixo la meva selecció: de branques, sofisticades dels 60, amb palets, de tela, de cartró, (dibuixat  o amb Makedo), i com no, l’última, les que fèiem nosaltres, amb risc d’agafar el tètanus.

www.allfortheboys.com

itchymoron.tumblr.com playinghousefulltime.com il_570xN.453328907_3go9 mymakedo.com thepalletproject.blogspot.be reubenmiller.typepad.com www.apartmenttherapy.com

Demà serà un gran dia

27 maig

Demà, 28 de maig, celebrem el Dia Internacional del Joc.

Del joc i els seus beneficis en el desenvolupament dels infants sabem moltes coses. Sabem que és un dret, malauradament no sempre respectat. Sabem, també, que jugar ens ajuda a créixer i que, mitjançant el joc aprenem a conèixer el món que ens envolta, a interpretar la realitat, regulem el comportament i assagem conductes, descarreguem impulsos, emocions i satisfem fantasies.  La definició de Huizinga ho explica molt bé.

Molts mestres han aprofundit en el tema, Claperède, Montessori, Piaget, Vigotsky, Elkonin, Brofenbrenner, Hawkins … A mi m’agrada especialment tot allò del que parla Malaguzzi quan fa referència a les escoles infantils, on el joc és inherent a l’aprenentatge, on queda palès que l’aprenentatge es construeix jugant, experimentant i creant.

Em venen al cap infinitat de jocs, però hi ha un que es repeteix quasi cada dia al pati de l’escola on col·laboro: Caminar com animals. En aquest joc tots els nens es posen en una de les parets i trien un cap que els diu… caminem com…. tortuges! i tots van fins l’altre extrem caminant lents i pesats, quan arriben a l’altre paret, el mateix nen o un altre, diu.. ara caminem com…elefants! i tornen enrere trepitjant fort i movent les trompes. (Haig de confessar que m’encanta que em convidin a jugar amb ells!)

animals

L’altre, sens dubte, és de les cabanes o els amagatalls, amb qualsevol cosa es construeixen una, amb caixes de cartró, amb els cubells de les pilotes, o fins i tot, amb els balancins de plàstic. S’amaguen a dins per gaudir la seva intimitat amb els companys i del seu moment sense adults. (Sempre he pensat que és el millor que poden fer).

cabanes

Podria fer la llista interminable dels jocs que els agrada, però el que faré és deixar-vos un parell de blogs especialitzats en joguines que m’apassionen. Ja se que em direu que les joguines no fan jugar els nens, però si que els ajuda a estimular aquesta activitat, i ja em direu si mirant aquestes dues webs no us venen unes ganes irreprimibles de jugar.

La primera és una empresa de Girona que fan coses molt interessants, es diuen  Jugar i Jugar.

A la seva web les propietàries expliquen què és el que les mou :

“Ens proposem contínuament mirar el món amb ulls d’infant, des de la seva pell. Respectem profundament els seus processos evolutius, els seus temps i ritmes. Volem difondre i facilitar el joc lliure, imaginatiu i personal, proporcionant-los eines i suports físics de qualitat.

Ens caracteritza la formació contínua en desenvolupament i materials de joc. Coneixem a fons cada producte que triem, i no oferim ni promovem el que no compartim. Aprofundim en pedagogies concretes que aporten una visió especialment rica dels materials i dels processos de joc i d’aprenentatge: Waldorf, Montessori, Pikler i Hengstenberg.

Jugar i Jugar és una petita empresa familiar, amb tot el que això implica. A casa hi tenim el millor laboratori de proves, font d’estímul i d’inspiració constant.”

No us perdeu els seu blog. http://jugarijugar.wordpress.com/

L’altre que us vull mostrar és una empresa holandesa anomenada Kidsonroof.

La van crear una parella i els seus tres fills, que proven i milloren els productes, acompanyats d’un equip de dissenyadors que tallen la respiració.

Espero que us agradin tant com a mi, que disfruteu molt del dia de demà i de tots els altres, i sobretot que no perdem mai la il·lusió  de jugar!

Feliç dia del joc

Món Llibre 2013

23 març

Què feu el cap de setmana del 13 i 14 d’abril? Si em deixeu, us faig una recomanació: anem tots al CCCB!

Aquesta serà la novena edició del festival de literatura per a nens i nenes Món Llibre, i ve farcida d’un munt d’activitats pensades per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los o fer-los créixer el gust per la lectura.

Món Llibre 3Il·lustració: Mariona Cabassa.

Com expliquen a la  web de  Món Llibre , aquest any ens esperen més de quaranta-cinc editorials de literatura infantil i juvenil que es sumen a aquesta iniciativa, també compta amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines,  més de deu revistes, dels espais del CCCB i el MACBA, que obren les seves portes per a l’ocasió, així com de les dues llibreries (Laie i La Central) d’aquests dos centres culturals.

A més, hi ha un espai per als nadons, “Espai de petits lectors”, i un altre exclusiu per als majors de 9 anys.
També pots portar un llibre per canviar-lo al Mercat d’Intercanvi de Món Llibre.

La posada en escena de l’any passat dins el CCCB va ser una meravella, reproduint el barri de l’Eixample amb cartons, fent que cada editorial tingués el seu carrer. Segur que aquest any es superen.

Us deixo el vídeo promocional de l’any passat.

Ens veiem allà!

El llibre de la meva història

24 febr.

Diumenge al matí. Un d’aquells “lazy sundays” en que et poses a endreçar l’estudi i et retrobes amb una feina que vas fer i decideixes tornar-la un altre cop a l’estanteria de coses que més t’estimes.

El llibre de la meva història. Va ser un encàrrec del centre on treballava el curs passat per treballar les competències i capacitats dels nens i nenes juntament amb les seves famílies, amb la finalitat d’aconseguir de forma progressiva seguretat afectiva i emocional, per formar una imatge positiva de si mateixos i dels altres.
El coneixement d’un mateix, la construcció i l’acceptació de la identitat pròpia, la regulació de les emocions i l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge del pensament crític i d’hàbits responsables, són essencials per aprendre a ser i actuar de forma autònoma.

Una vegada els havien omplert els explicàvem i deixàvem exposats a la classe  per que tots poguessin gaudir. En aquest llibres podem veure fotografies dels nens a casa seva, a la seva habitació amb els seus jocs, asseguts al lavabo, explicant quines coses els agrada menjar i quines no gaire, com va ser el seu primer dia a l’escola, les seves festes d’aniversari…

Realment em va agradar molt fer el disseny i les il·lustracions per aquest llibre, però, sens dubte, el que més em va agradar va ser que compartissin amb mi i amb els seus companys, aquests moments tant importants de la seva vida.

Us mostro unes poques pàgines, espero que us agradin.

portada

la meva mà

primeres passes

aniversari

picasso

Il·lustracions: Àngel Soriano

El segle dels nens

13 des.

Des que em vaig assabentar aquest estiu que el MOMA programava aquesta exposició no he parat de recollir totes les monedes que anava trobant oblidades a les butxaques dels pantalons per aconseguir prou diners com per comprar un bitllet d’avió a Nova York, (i amb una mica de sort i molta astúcia, que em sobrés per pagar l’entrada al museu).

Bé doncs, com podeu imaginar, amb la quantitat recollida no arribava ni per una T-10. Així que no he tingut més remei que visitar la pàgina de l’exposició tantes vegades que al final es veuran obligats a dedicar-me una sala.

Century of the Child: Growing by Design, 1900–2000 és una exposició increïble que intenta omplir alguns buits existents en la història del disseny, considerats sovint exempts a aquesta disciplina artística, com l’arquitectura de les escoles,  la roba, jocs i joguines, hospitals de nens, equips de seguretat, mobles, llibres, i un munt d’objectes més.  tumblr_m7mh50yH3G1rysqqjo1_500

No es deixa res, va des del moviment Bahuaus fins a productes de Lego, passant per dissenyadors com Gerrit Rietveld o Isamu Noguchi. L’exposició reuneix més de 500 peces i podem trobar petites figures, cotxes, mobiliari o jocs de taula, cada un amb unes característiques que han influït en major o menor mesura en el món del disseny de joguines. Tampoc s’oblida de les realitats fosques de la política, els conflictes i l’explotació.
L’exposició està organitzada en set seccions cronològiques que fan referència als conceptes socials i polítics del moment en que van ser creades.
tumblr_m7z95n2tYj1rysqqjo1_500tumblr_m7msi4gLUl1rysqqjo1_500
El nom de l’exposició és un homenatge al  llibre Century of the Child (El segle dels nens), de l’escriptora  sueca Ellen Key,  que presagiava que el segle XX seria un període d’intensa atenció cap als nens i com el pensament progressista es centraria en el respecte a els drets, desenvolupament i benestar dels més petits.
tumblr_m7mh9zrZSk1rysqqjo1_500tumblr_m7mknihCXu1rysqqjo1_500

L’exposició ja ha acabat, però sempre ens quedarà la web, el bloc i el catàleg, que per cert, ja està en camí.

Al menys, em va arribar per això.

Fotografies de:   http://centuryofthechild.tumblr.com/

Aquesta és la web:  http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2012/centuryofthechild/

Live Love Laugh

11 des.

Avui comença la segona Campanya de Recollida de Joguines “Live Love Laugh” a La Penúltima  . (La Penúltima és la meva part Mr. Hyde).

És veritat que som un bar de copes, i moltes vegades se’ns critica per la nostra superficialitat. Però no ens volem posar la vena als ulls i fer que no passa res. No podem obviar el nostre entorn, que no és gens privilegiat.

Moltes famílies del barri pateixen una situació de manca de recursos econòmics o tenen problemes socials que repercuteixen en molts infants que veuen afectat el seu desenvolupament social, cognitiu i afectiu.

La pobresa infantil es tradueix en una manca d’oportunitats i exclusió social en el futur. Per aquest motiu, aquests infants tenen unes necessitats específiques que en l’àmbit social es tradueixen en:

-Necessitat d’iniciatives que fomentin la mobilització, l’activisme i el compromís de la població general amb la situació de desavantatge social i econòmic que afecta a un gran nombre de ciutadans, i d’infants en particular.

-Necessitat de transmetre uns valors adequats a la infància més desfavorida que els ensenyin a ser conscients dels seus drets i la seva educació. La joguina és un mitjà per aconseguir el seu desenvolupament intel·lectual, afectiu i social, d’una manera positiva i normalitzada.

-Necessitat de promoure la igualtat de tos els nens i nenes davant del dret al joc com activitat d’esbarjo i descans pròpia de l’edat, alhora que s’intenta eliminar l’actual discriminació que hi ha per raons de procedència social, nacionalitat i, fins i tot, confessió.

LIVELOVE

La campanya de l’any passat va anar molt bé, per això he cregut que seria bo tornar-la a fer. Els nostres amics del bar ja estaven demanant-la…

Els que no ens coneixeu i vulgueu participar estem al carrer de la Riera Alta, 40 de Barcelona.

Recordeu que els nens que les rebran poden tenir entre 0 i 16 anys.

La recollida començarà el dia 11 fins el 21.

També és important tenir en compte que la joguina sigui:
-Nova
-Educativa
-No sexista
-No elèctrica

 Els encarregats de gestionar el repartiment seran els del Casal dels Infants del Raval.

Moltes gràcies i, Live, Love, Laugh!

http://www.facebook.com/events/487837321268518/487841297934787/?notif_t=plan_mall_activity

Play Outside!

3 des.

Avui us vull proposar una pàgina amb moltíssims recursos per realitzar jocs a l’exterior.

De fet és una mena de base de dades carregada de consells, eines, blocs i molt bones idees per gaudir del joc a l’aire lliure.

Reivindico poder pujar als arbres, jugar amb pals, fer cabanes i embrutar-nos amb fang!

http://theplayfiles.blogspot.com.au/

 

Que ningú s’espanti: caure forma part del joc!

3 des.

Dissabte passat, per fi, ens va arribar El Nan Casteller. A casa sempre ens ha agradat molt el món casteller, però mai ens havíem atrevit a provar-ho, aquesta és una bona manera de començar….

IMG_3604

El Nan Casteller  és un joc de construcció que es caracteritza per l’estabilitat i els angles rectes de les seves peces. Aquestes dues característiques permeten als més petits endinsar-se en les tècniques d’apilar-los i encaixar-los per obtenir estructures i escenaris diversos fomentant així la seva imaginació i la concentració.

…Com diu el seu vídeo promocional: “Que ningú s’espanti: caure forma part del joc”.

In “Materials Oberts” I trust

28 nov.

Aquest matí passejant per la web m’he adonat que sempre acabo en aquells blogs que defensen i fan moltes propostes de joc i aprenetatge a partir de materials oberts.

Aquesta proposta de materials oberts, que estimulen la creativitat i la imaginació dels infants, és un dels pilars del que penso que hauria de ser la nova educació . Penso que amb creativitat i amb noves maneres de pensar i repensar la realitat, podem créixer i acompanyar-los en el creixement.

Els materials amb valors educatius no són tant els que condueixen a un aprenentatge concret en un moment determinat, sinó els que plantegen als infants estímuls i preguntes suficients per aventurar-se a explorar amb ells.

Els materials oberts són poc estructurats, suggerents, i permeten una gran diversitat d’usos. Estan, doncs, al servei de la imaginació i la creativitat, de la llibertat, de la indagació personal. Estan a favor del joc de qualitat, que inventa i dirigeix el propi infant, traçant la seva pròpia aventura.

Cartrons, roba, fustes, materials naturals, elements de la natura, conviden a l’infant a inventar històries on els protagonistes són ells mateixos i la seva imaginació.

Fotografía: imagination fundation

Un amic pel Federico

26 nov.

Aviat farà un any de l’última edició del Mini-Station, el festival de comic i il·lustració de per als més petits creat per el col·lectiu Ilu·Station.

En aquella ocasió van organitzar un concurs on els participants havien de dibuixar un nou amic per el pingüí Federico. Tots van fer unes obres d’art, però contradient al jurat, jo declaro absolut guanyador a aquest nen de 4 anys que va inventar aquesta meravella per fer companyia al pingüí.

L’ infant entre els 4 i 5 anys ja és capaç de dibuixar figures humanes molt esquemàtiques, encara que necessita realitzar traços grans. Pot dibuixar una creu  o un cercle, i si vol, copiar dibuixos de figures simples.

Aquesta etapa és la que anomenem preesquemàtica i es caracteritza per la recerca conscient d’una forma en el moment de dibuixar. És durant aquesta etapa quan es reconèixen en els trets d’allò que l’infant representa.

El més comú és que aquest primer dibuix sigui el de la figura humana, que inicialment sol representar amb un cercle i dues línies que surten verticalment les cames, els braços o les mans . Són els capgrossos. La representació del cap amb les cames es converteix en un concepte molt complex i pop a poc es va modificant i enriquint.

A més de la figura human, també és molt representatiu d’aquesta etapa, que apareguin en molt dibuixos, el sol, la casa, les plantes o els transports.

Pel que fa a l’espai, els dibuixos apareixen flotant, i l’ús del color depèn del significat emocional que cada element té per a ell.

Però, el millor d’aquesta etapa és que és capaç d’inventar-se un amic  tan groc i bonic com aquest.

Vídeo

Candela y los Supremos

24 nov.

Els de Minimúsica van treure aquest disc fa molt poquet. A casa som molt fans de la Candela y los Supremos, i estem dessitjant la pròxima edició d’aquest festival.

http://www.minimusica.tv/ca/home/

%d bloggers like this: