Arxius | Inspiració RSS feed for this section

Amagatalls

16 jul.

16 de juliol, més de trenta graus, calor sofocant, mandra absoluta. Així és com estem en un dia com avui, encara que les ganes de jugar no s’ens passen ni amb una pluja de meteorits.

Ara mateix, només puc pensar en aquelles cabanes que fèiem de petits, quan els pares encara es refiaven de que sortíssim a jugar a fora…

Aquelles casetes, un xic màgiques, que construíem a l’aire lliure, on podíem refugiar-nos de la calor i la pesadesa dels pares. Llocs que permeten el joc i les relacions, assajar la vida quotidiana, o inventar-nos una de nova i ser uns pirates per una tarda.

Endreçar-la, netejar-la, decorar-la, posar-li plantes, quadres, fer un sofà amb llençols vells o desmuntar-la, si calia, per tornar a fer-la de nou. I alhora, ser tant desastrós i desendreçat com sigui possible.

Un espai propi on crear les teves normes de convivència i on aprens a respectar les dels altres.

No les hauríem de deixar de construir mai.

Qui no necessita un amagatall de tant en tant?

Us deixo la meva selecció: de branques, sofisticades dels 60, amb palets, de tela, de cartró, (dibuixat  o amb Makedo), i com no, l’última, les que fèiem nosaltres, amb risc d’agafar el tètanus.

www.allfortheboys.com

itchymoron.tumblr.com playinghousefulltime.com il_570xN.453328907_3go9 mymakedo.com thepalletproject.blogspot.be reubenmiller.typepad.com www.apartmenttherapy.com

Demà serà un gran dia

27 maig

Demà, 28 de maig, celebrem el Dia Internacional del Joc.

Del joc i els seus beneficis en el desenvolupament dels infants sabem moltes coses. Sabem que és un dret, malauradament no sempre respectat. Sabem, també, que jugar ens ajuda a créixer i que, mitjançant el joc aprenem a conèixer el món que ens envolta, a interpretar la realitat, regulem el comportament i assagem conductes, descarreguem impulsos, emocions i satisfem fantasies.  La definició de Huizinga ho explica molt bé.

Molts mestres han aprofundit en el tema, Claperède, Montessori, Piaget, Vigotsky, Elkonin, Brofenbrenner, Hawkins … A mi m’agrada especialment tot allò del que parla Malaguzzi quan fa referència a les escoles infantils, on el joc és inherent a l’aprenentatge, on queda palès que l’aprenentatge es construeix jugant, experimentant i creant.

Em venen al cap infinitat de jocs, però hi ha un que es repeteix quasi cada dia al pati de l’escola on col·laboro: Caminar com animals. En aquest joc tots els nens es posen en una de les parets i trien un cap que els diu… caminem com…. tortuges! i tots van fins l’altre extrem caminant lents i pesats, quan arriben a l’altre paret, el mateix nen o un altre, diu.. ara caminem com…elefants! i tornen enrere trepitjant fort i movent les trompes. (Haig de confessar que m’encanta que em convidin a jugar amb ells!)

animals

L’altre, sens dubte, és de les cabanes o els amagatalls, amb qualsevol cosa es construeixen una, amb caixes de cartró, amb els cubells de les pilotes, o fins i tot, amb els balancins de plàstic. S’amaguen a dins per gaudir la seva intimitat amb els companys i del seu moment sense adults. (Sempre he pensat que és el millor que poden fer).

cabanes

Podria fer la llista interminable dels jocs que els agrada, però el que faré és deixar-vos un parell de blogs especialitzats en joguines que m’apassionen. Ja se que em direu que les joguines no fan jugar els nens, però si que els ajuda a estimular aquesta activitat, i ja em direu si mirant aquestes dues webs no us venen unes ganes irreprimibles de jugar.

La primera és una empresa de Girona que fan coses molt interessants, es diuen  Jugar i Jugar.

A la seva web les propietàries expliquen què és el que les mou :

“Ens proposem contínuament mirar el món amb ulls d’infant, des de la seva pell. Respectem profundament els seus processos evolutius, els seus temps i ritmes. Volem difondre i facilitar el joc lliure, imaginatiu i personal, proporcionant-los eines i suports físics de qualitat.

Ens caracteritza la formació contínua en desenvolupament i materials de joc. Coneixem a fons cada producte que triem, i no oferim ni promovem el que no compartim. Aprofundim en pedagogies concretes que aporten una visió especialment rica dels materials i dels processos de joc i d’aprenentatge: Waldorf, Montessori, Pikler i Hengstenberg.

Jugar i Jugar és una petita empresa familiar, amb tot el que això implica. A casa hi tenim el millor laboratori de proves, font d’estímul i d’inspiració constant.”

No us perdeu els seu blog. http://jugarijugar.wordpress.com/

L’altre que us vull mostrar és una empresa holandesa anomenada Kidsonroof.

La van crear una parella i els seus tres fills, que proven i milloren els productes, acompanyats d’un equip de dissenyadors que tallen la respiració.

Espero que us agradin tant com a mi, que disfruteu molt del dia de demà i de tots els altres, i sobretot que no perdem mai la il·lusió  de jugar!

Feliç dia del joc

It’s art. It’s just art

14 març

He de confessar que passo moltes estones mirant els serveis que els museus d’art modern de tot el món ofereixen als nens. Bàsicament, perquè penso que les escoles haurien de fer més sortides a museus.  Aquest matí, com molts altres matins, he anat a tafenajar a la web que la Tate  va crear per els nens, les famílies i les escoles, és la Tate Kids, on podem trobar molt bones idees per treballar basant-nos en artistes consagrats.

Però avui no volia parlar d’aquesta web. Avui volia fer una referència a una experiència del MOMA, que disposa d’un servei de tour d’àudio que em sembla molt interessant, i que crec que s’hauria de copiar.

Aquest tour està gravat íntegrament per nens i nenes, i ens mostra  la quantitat de coses que saben sobre art. Cada obra és analitzada per experts d’entre 3 i 10 anys, i comparteixen la seva perspectiva única, sense fer els anàlisis pretensiosos dels adults. És art modern sense pompositat, o qualsevol altres grans paraules.

El nom és grandiloqüent: “MOMA unadulterated”

Malauradament, existeixen encara algunes escoles on els infants treballen amb la finalitat primordial de fer una exposició que agradi als pares i mares, subjugant el procés a la finalitat. És un fet feliçment reconegut l’existència de l’art infantil diferenciat de l’art dels adults.

Les diferències entre art infantil i art adult les podríem resumir en el fet que l’art infantil es centra en el procés de l’expressió artística, i l’art adult està orientat, sobretot, al producte de la creació artística. Per als infants l’art és un mitjà d’expressió i comunicació, per els adults l’art està lligat al concepte estètic. La metodologia que s’ha utilitzar amb infants és la de crear un entorn propici, oferir materials adequats i no interferir en les seves produccions.

El nostre rol ha de ser de motivador, oferint espais, materials i situacions, ha de tenir actitud d’escolta activa, fomentant el diàleg per provocar reflexions sobre les produccions. Ha de potenciar la creativitat tot tenint una actitud oberta. També ha de fomentar la exploració del llenguatge visual i plàstic, mitjançant l’observació i les interpretacions d’obres d’art.

 La plàstica no la treballem solament a l’aula i en el moment de fer l’activitat, sinó que tota l’escola ha de saber mirar i observar el que ens envolta. Hem d’educar el gust per l’estètica i per la cultura artística, i hem d’intentar defugir dels estereotips.

A l´Escola bressol la plàstica i la creació artística hauria d’estar molt present en tot allò que proposem. L’experimentació, per assolir noves capacitats i habilitats, el foment de la creativitat, per resoldre de manera positiva diferents situacions proposant idees noves d’actuació, l’observació de l’entorn i d’obres d’art, per desenvolupar un esperit crític i gust per l’estètica, per expressar idees, sentiments i emocions, tot fomentant una cultura artística que abraci tots els camps i que permeti als infants desenvolupar-se, autoafirmar-se, desenvolupar el pensament i relacionar-se adequadament amb els seu entorn social.

L’escola bressol hauria de treballar la plàstica potenciant els esquemes i evitant els estereotips, treballar amb directrius que donin preferència a l’espontaneïtat i evitant les interferències dels adults.

D’aquesta manera, l’escola bressol també implementarà processos d’integrabilitat davant els drets humans, la convivència pacífica, i per descomptat, permetrà excedir els límits del coneixement, ja que l’art i l’educació artística proposa i disposa de límits d’opció d’ordre simbòlic cultural que poden modificar la quotidianitat, i fins i tot les, societats.

Descobrint Pollock

It’s art. It’s just art.

El segle dels nens

13 des.

Des que em vaig assabentar aquest estiu que el MOMA programava aquesta exposició no he parat de recollir totes les monedes que anava trobant oblidades a les butxaques dels pantalons per aconseguir prou diners com per comprar un bitllet d’avió a Nova York, (i amb una mica de sort i molta astúcia, que em sobrés per pagar l’entrada al museu).

Bé doncs, com podeu imaginar, amb la quantitat recollida no arribava ni per una T-10. Així que no he tingut més remei que visitar la pàgina de l’exposició tantes vegades que al final es veuran obligats a dedicar-me una sala.

Century of the Child: Growing by Design, 1900–2000 és una exposició increïble que intenta omplir alguns buits existents en la història del disseny, considerats sovint exempts a aquesta disciplina artística, com l’arquitectura de les escoles,  la roba, jocs i joguines, hospitals de nens, equips de seguretat, mobles, llibres, i un munt d’objectes més.  tumblr_m7mh50yH3G1rysqqjo1_500

No es deixa res, va des del moviment Bahuaus fins a productes de Lego, passant per dissenyadors com Gerrit Rietveld o Isamu Noguchi. L’exposició reuneix més de 500 peces i podem trobar petites figures, cotxes, mobiliari o jocs de taula, cada un amb unes característiques que han influït en major o menor mesura en el món del disseny de joguines. Tampoc s’oblida de les realitats fosques de la política, els conflictes i l’explotació.
L’exposició està organitzada en set seccions cronològiques que fan referència als conceptes socials i polítics del moment en que van ser creades.
tumblr_m7z95n2tYj1rysqqjo1_500tumblr_m7msi4gLUl1rysqqjo1_500
El nom de l’exposició és un homenatge al  llibre Century of the Child (El segle dels nens), de l’escriptora  sueca Ellen Key,  que presagiava que el segle XX seria un període d’intensa atenció cap als nens i com el pensament progressista es centraria en el respecte a els drets, desenvolupament i benestar dels més petits.
tumblr_m7mh9zrZSk1rysqqjo1_500tumblr_m7mknihCXu1rysqqjo1_500

L’exposició ja ha acabat, però sempre ens quedarà la web, el bloc i el catàleg, que per cert, ja està en camí.

Al menys, em va arribar per això.

Fotografies de:   http://centuryofthechild.tumblr.com/

Aquesta és la web:  http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2012/centuryofthechild/

Amor incondicional

3 des.

Que aquesta entrada serveixi per declarar-me absolut i incondicional fan de Gerrit van Bakel.

450px-Gerrit_van_Bakel_kunstwerken_01

P158

P192

 

Gerrit-Van-Bakel-8

http://http://www.gerritvanbakel.nl/

La segona vida de les coses

29 nov.

Aquest matí m’he quedat absolutament meravellat amb la pàgina web de Joel Henriques “Made by Joel”

Milions d’idees per crear joguines a partir de materials senzills, on tothom pot participar de la creació i transformar allò que estem a punt de llençar a la brossa en una peça única. Utilitzant el llenguatge personal de cada un per descobrir el plaer de crear objectes únics i amb un valor propi.

Resumint, que és una d’aquelles joies que guardes entre cotonets a la barra de favorits del teu ordinador.

http://madebyjoel.com/


%d bloggers like this: