Quin model d’escola necessitem?

7 febr.

Avui vull compartir amb vosaltres aquest article d’opinió que acabo de llegir al fòrum de la web de l’Editorial Graó.

Parla d’una situació a la qual últimament li estic donant voltes al cap. Quin model d’escola necessitem?.

Sóc conscient que de realitats n’hi ha tantes com tipus de família, i cada una precisa d’un servei ajustat a les seves necessitats i que poden estar triats per conviccions personals, motius culturals, necessitats laborals, totes alhora, o cap d’aquestes. Llars d’infants, escoles bressol, espais nadó, espais familiar, espais de joc, suports a la lactància, trobades per a famílies de la ciutat, etc.

El que és cert és que hem arribat al punt en que, famílies i professionals, veiem amb claredat i de forma indiscutible que el desenvolupament de les capacitats dels petits depèn tant de la llar familiar com dels centres, i que aquests últims són al mateix temps necessaris i imprescindibles. Així doncs, em torno a preguntar: -Quin model d’escola necessitem?.

Com a professional, penso que seria molt bo i positiu crear aquests centres integrals, les raons són les que descriu aquest article. També haig de dir que m’ha alegrat molt que l’autora fes referència a centres privats, que són els que sempre se’n duen la pitjor part, tant de les administracions com de l’imaginari popular, i sovint ens oblidem de la gran tasca que realitzen.

I com a futur pare, dic que cercaré fins l’incansable un espai educatiu d’aquest tipus, perquè estic convençut que la responsabilitat és de tots.

 Fuji Kindergarten by Tezuka Architects.

Fuji Kindergarten by Tezuka Architecs

Aquests és l’article, ja em direu.

L’escola, un centre educatiu integral

Per Núria Jiménez i Huertas, Pedagoga, Educadora social, Postgrau Europeu en Educació Infantil i comunitària. 

“L´infant s´educa bell punt neix”, ja ho deia el CENU (1936), a casa amb la seva família i també a l´escola. Però, el sistema educatiu ho havia oblidat, fins que l´any 1990 una llei orgànica (LOGSE) va incloure l´Educació Infantil (0-6 anys) organitzada en dos cicles (0-3 i 3-6). Recentment, l´administració central ha exclòs del sistema educatiu el primer cicle, i el 0-3 torna a ser considerat “assistencial”. Però la societat ha adquirit un nivell de sensibilitat vers l´educació dels més petits i la majoria de famílies volen que els seus fills vagin a l´escola bressol o a serveis educatius de qualitat.

L´Educació Infantil és considerada una etapa no obligatòria; això vol dir que no tots els infants s´han d´escolaritzar sistemàticament; el que cal és, garantir per a tots els infants el dret a l´educació; per tant, que totes les famílies tinguin la possibilitat de gaudir d´atenció educativa per als seus fills petits i de rebre suport en la seva funció educadora.

Evidentment, les famílies son les primeres educadores dels infants, però, no les úniques. Podem afirmar, doncs, que l´escola 0-6 és necessària i té una triple funció: l´educació dels infants, oferir suport a les famílies i garantir la igualtat d´oportunitats. Si no és obligatori escolaritzar els infants, però, s´ha de garantir el seu dret a l´educació i oferir suport a les famílies, segons consta a la Constitució i a la Convenció dels Drets dels Infants (ONU 1989) hem de preguntar-nos, quin model d´escola necessitem?

Els infants necessiten relacionar-se i aprendre junt amb altres infants; això és possible en serveis organitzats amb intencionalitat educativa, on el joc i les relacions siguin l´eix de la vida quotidiana; aquests serveis poden ser d´educació formal (escola) o d´educació no formal, segons l´opció que faci la família; i perquè les famílies puguin triar hi ha d´haver una oferta suficient, diversificada i flexible.

Les famílies no necessiten ser escolaritzades, necessiten espais de trobada, per compartir – entre elles, i amb professionals – la criança i l´educació dels seus fills: en la gestació, després del naixement i durant els primers anys de vida de les criatures. Els criteris compartits entre professionals i famílies sempre redunden en benefici de l´infant; les maneres de fer son diverses, perquè la cultura de l´escola i les cultures familiars no són, ni tenen perquè ser coincidents, però ambdues formen part dels contextos de vida que contribueixen al desenvolupament i aprenentatges dels infants.

Seria bo que l´etapa 0-6 compartís un mateix sostre, no obstant, això no ha de ser un obstacle. El que és important és que l´escola dels petits ofereixi diversitat de serveis, en funció de les necessitats de la població, tenint en compte que l´oferta també condiciona la demanda. Serveis per als infants, per a les famílies, i  per a infants i famílies simultàniament. Els centres integrals, ofereixen educació formal (escola bressol) i no formal (espai nadó, espai familiar, espai de joc, suport a la lactància, trobades per a famílies de la ciutat, etc.) són centres porosos, oberts a rebre i a integrar-se en la comunitat. El treball en xarxa amb altres serveis educatius, socials i de la salut, fa que el seu treball sigui més efectiu i que els seus planejaments influenciïn tota la comunitat, expandint la cultura de la infància, promovent la confiança i reforçant les competències de les famílies.

La iniciativa de posar en funcionament “centres educatius integrals” pot ser pública o privada; però, la responsabilitat de garantir el dret a la igualtat d´oportunitats dels infants des dels primers anys de vida i els drets de les famílies, és de les administracions públiques.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: