Archive | Lectures RSS feed for this section

El Joan i el seu Estel

31 gen.

“Explicar contes als nens no és gens fàcil. Això és molt ben sabut per tots els que alguna vegada ho han intentat. El fet de passar aquell conte que coneixem per haver-ho escoltat o llegit a la forma de narració capaç de provocar la participació del nen és, certament, molt difícil. Tots els que hagin utilitzat els contes com a vehicle pedagògic hauran comprovat que, a pesar que els nens sempre ho desitgen, la intensitat amb què “viuen” aquests contes que escolten, és molt diferent segons la forma, la intenció i la preparació del narrador que els hi transmet.”.    Com explicar contes. Sara Cone Bryant. Ed. Biblària.

Ja fa temps, vaig haver de fer una adaptació d’un conte, el que jo volgués, un que m’agradés molt i que m’ensenyés a treballar la comunicació gestual, verbal i plàstica i, em donés seguretat a l’hora de posar-ho en pràctica en una escola bressol. Ja us dic ara que la tria va ser difícil, però de cop, com si algú em donés un clatellot, em vaig torbar amb aquest conte de l’Oliver Jeffers: “STUCK” . (L’Oliver Jeffers és, per a mi,  un dels més grans il·lustradors i inventors d’històries que tenim actualment).

Us faig un resum: És la història d’un nen al que el seu estel se li queda atrapat a dalt d’un arbre. Com que el vol  recuperar, comença a tirar tot de coses, les coses més inimaginables i divertides dalt de l’arbre per tal de fer baixar l’estel.

A la història original apareixen més objectes i l’objectiu de recuperar l’estel atrapat s’esvaeix , ja que fa jocs de paraules i el protagonista llença objectes per fer caure l’anterior. Ho fa d’aquesta manera: Un vaixell petit per fer caure l’ànec. Un vaixell gran per fer caure el vaixell petit. Un rinoceront per fer caure el vaixell gran, Un tràiler per fer caure el rinoceront, etc.  Realment fa molt riure…  El final tampoc apareix, i el deixa obert, jugant amb el que anomenem “les idees de bomber”.  En l´última il·lustració es veu l’arbre de nit i un bomber atrapat a dalt que diu:  -Nois, espereu que tinc una idea!. Vaja, que us el recomano a tots…

 

STUCK

“Stuck” by Oliver Jeffers

Amb aquesta història cerco com a objectiu principal treballar el vocabulari i fomentar l’interès i el gaudi en crear històries inventades per els infants mateixos.

A l’hora d’adaptar el conte, vaig tenir en compte l’edat dels infants, la majoria dels quals estaria a pocs mesos de complir-ne 3 . Vaig retocar el desenvolupament de la història i la situació de desenllaç, inventant una de nova. Posant èmfasi en el fet de recuperar l’estel, traient situacions per simplificar-la, canviant el sexe masculí d’algun personatge per femenins, i utilitzant sovint la primera la persona i creant alguns diàlegs.

En aquestes edats és important que tant la gesticulació com el to de veu ajudi als nens a mantenir l’atenció, i utilitzar un vocabulari  adient que els ajudi en la comprensió.

Per a la narració vaig crear les imatges de tots els objectes i personatges del conte a mode de titelles de pal, la majoria inspirades en les de l’autor, (ja se que no està bé… demano perdó, Mea Culpa).

Els contes els podem explicar amb infinitat de recursos, però vaig pensar que si els personatges anaven apareixent d’un en un fomentaria l’atenció i mantindria el factor sorpresa, a més, ens permetria aturar-nos en qualsevol moment per fer alguna pregunta referent a l’acció, o donar-los la paraula. A més d’agradar-los molt donar el seu punt de vista, necessiten expressar “in situ” allò que senten i viuen.

Jo encara haig d’aprendre molt d’explicar contes, espero anar millorant, i és que el públic més petit, a més de grans experts, són crítics molt exigents.

Bé doncs, aquí us deixo la gravació. Espero que us agradi, o al menys, que sigueu benèvols.

 

 

I si aquesta història us agrada, mengeu-vos-la torrada, i si torrada no us agrada, us la mengeu pelada. I si pelada tampoc us agrada, llenceu-la per dalt de la teulada!

Hi havia una vegada…

20 des.

Fa molt i molt de temps, avui fa just 200 anys, vivien dos germans anomenats  Jacob i Wilhelm Grimm, que van publicar  el seu primer recull de contes, “Kinder- und Hausmärchen” Contes per la infància i la llar, i encara que primer no ho van fer pensant en els nens, els seus reculls han ajudat a desenvolupar la fantasia i la imaginació d’un munt de generacions.

Hänsel i Gretel, La Caputxeta Vermella, Rapunzel, El llop i les set cabretes, Blancaneu i Rosaroja, La Ventafocs, La Bella Dorment, Rumpelstilzchen, Els tres pèls del diable, El rei granota, L’ocell d’or, El sastre valent, Els dotze germans, Els músics de Bremen, En Patufet, La rateta que escombrava l’escaleta i moltíssims més.

El conte infantil no és únicament  important com a estímul pel futur lector, sinó també, perquè contribueix al desenvolupament del llenguatge, de la creació literària, de la imaginació de mons possibles, entre altres coses. A més, perquè al recrear la vida dels personatges i identificar-se amb ells, els permet viure una sèrie d’experiències i situacions que ajuden a adquirir major seguretat en sí mateixos, a integrar-se i formar part del món que els envolta.

A més, escoltar contes ens fa més feliços.

Caputxeta vermella. Isabelle Vandenabeele

La Caputxeta Vermella by Isabelle Vandenabeele

Evidentment, a Alemania ja han començat a celebrar el bicentenari, que durarà tot l’any que ve. Ja tinc una altra excusa a la llista per comprar un bitllet i anar a la Fira del Llibre Infantil de Saarbrücken.

Aquí també es fara coses, segur que una mica més modestes… però no per això menys interessants. Només haurem d’estar atents.

Us deixo l’enllaç del conte d’en Patufet. Un dels meus preferits i que més versions té arreu del món:

A Catalunya, la Franja d’Aragó, Mallorca, el País Valencià i l’Alguer, el nom del protagonista, que generalment dóna nom a les versions, varia molt d’un lloc a l’altre del territori. Se’l coneix, almenys, amb els noms del Patufet, Cigronet, Garbancet, Gra de mill, Senabret, Cabeceta d’alls, Llagoreta-tomate, Nabet i Trompetet.

Quan trobem al Patufet en contes d’autors reconeguts també trobem que li canvien el nom, així per Perrault va ser Le petit poucet,  per els Grim  Daumesdick, o la Tommelise per l’Andersen.

I si voltem més pel món i mirem molt bé al terra per no trepitjar-lo, ens trobarem amb el Thumbikin a Noruega, Lipuniushka a Rússia, Tom Thumb a Anglaterra, Pulgarcito a Espanya, Pollicino a Itàlia, Duimedik a Holanda i Issun Boshi al Japó.

Però crec que la versió del pet no la trobarem en lloc més que a la catalana. Aquest detalls són ben nostrats.

Gaudiu-lo i feliç any Grimm a tothom.

I catacrac catacric, aquest comment ja està dit. I catracric catacrac, aquest comment ja ha acabat!

Una mica de lectura

29 nov.

Ja fa bastant temps que per recomanació d’una amiga mestra d’infantil, vaig anar a comprar a la llibreria el que ella anomenava La Biblia. “Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”

És un llibre de l’editorial Graó, que es troba dins la col·lecció de  Biblioteca Infantil.

Per a mi va ser el començament, i la veritat és que la lectura d’aquest i de tots els que van venir després, (encara no els he llegit tots, la col·lecció te 37 llibres), t’aclareixen molts dubtes de com afrontar i plantejar diferents situacions.

Aquest que us vull recomanar, que ja va per quarta edició, em va servir per aprofundir en molts temes i reforçar tot allò que anava estudiant per una altra banda i, sobretot, em va fer veure molt clarament que volia continuar amb aquest estudis.

Us deixo la ressenya de la contraportada i el link d’aquesta col·lecció, per si us animeu els que no el coneixíeu encara i us venen ganes.

De pasada, donar-li les gràcies a la Marisa per guiar-me.

Aprendre i ensenyar a l’educació infantil aborda des d’una prespectiva constructivista el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta etapa educativa que abasta dels primers mesos de vida fins els sis anys. Les autores posen en relleu les continuïtats i també les especificitats i particularitats dels dos cicles que componen l’etapa. Des d’aquesta doble prespectiva es plantegen els temes més rellevants per a la pràctica educativa, l’avaluació el treball en equip dels mestres i els processos d’eloboració de projectes compartits, les relacions entre el context familiar i escolar…

En conjunt, l’obra pretén aportar idees i orientacions per analitzar i millorar el treball docent a partir del diàleg entre la pràctica quotidiana i els referents teòrics.

http://www.grao.com/llibres/col-leccions/biblioteca-de-infantil/pagact/1

Allà on viuen els monstres

25 nov.

Aquest matí m’he llevat pensant en aquest llibre, crec que el preferit de la meva biblioteca…

El clàssic de Maurice Sendak, “Allà on viuen els monstres”, explica la història d’un nen agosarat, que no acaba de trobar el seu lloc i, que aconsegueix, mitjançant la seva imaginació, desfogar la seva ràbia incontrolada.

 

where-the-wild-things-are

 

La nit en què en Max es va posar el seu vestit de monstre i es va dedicar a fer entremaliadures, la seva mare el va enviar al llit sense sopar.

Sol, a la seva habitació, en Max emprèn un viatge fantàstic fins allà on viuen els monstres, que malgrat tot, es comporten amb la mateixa normalitat que els humans.

M’ agrada perquè és una història sense herois ni heroïnes. Només uns personatges despullats mostrant  les seves debilitats i  els seus somnis.

Un conte perfecte per treballar les emocions.

%d bloggers like this: