Arxius | Recursos RSS feed for this section

Sleep like a baby

27 nov.

Doncs, si. Això és el que em passa des que he vingut a viure a aquest raconet de l’Empordà… Dormo com un nen. A mi, però, m’agrada més dir que dormo com un tronc.

Suposem sempre que els nens dormen com això, com a nens, encara que no sempre es compleix aquesta frase i, sovint, quan ens trobem amb un infant amb alteracions del son no sabem ben bé com actuar.

Un infant amb son presenta símptomes com plors, inquietud, malhumor, cansament, poc cas dels estímuls que els oferim, falta d’atenció, necessiten abraçar a l’adult, es freguen els ulls, es llepen el dit…

Les alteracions i trastorns més comunes són l’insomni, el somnambulisme, el bruxisme, l’enuresi nocturna, la somnilòquia, els ronquets, els malsons i els terrors nocturns. Tots aquests afecten o poden afectar directament el seu benestar.

ALTERACIONS I TRASTORNS DEL SON

Il·lustració Àngel Soriano

L’alteració del son dels infants pot produir-se per motius ben diversos. Encara que cada infant té les seves necessitats i costums, pot alterar-lo el fet de no mantenir uns horaris estables i controlats, realitzar activitats estimulants abans d’anar a dormir, deixar passar molta estona després del bany i el sopar per ficar-se al llit, crear dependències com agafar-lo en braços fins que s’adormi, deixar els llums oberts perquè no tingui por, oferir-li la presència de l’adult fins que aconsegueixi dormir. També el fet de variar les seves rutines, com canviar sovint la figura de l’adult que l’acompanya al llit, o no tenir en compte les condicions físiques de l’espai.

Per afavorir l’autonomia dels infants a l’hora d’anar a dormir és molt important oferir-los seguretat i confiança. A més de la necessitat fisiològica, cal tenir en compte la voluntat de l’infant i, per tant, caldrà tenir presents aquests components afectius quan parlem de dormir. També és molt important oferir-los unes condicions ambientals adequades i una bona actuació per part de l’adult. Anar a dormir és un fet que l’infant ha de percebre com una cosa agradable i necessària per després retornar al ritme i a l’activitat quotidiana.

En aquests exemples (extrets del suplement Ara Criatures, del 07/06/12) veiem uns quants casos on es desvelen els costums i hàbits d’unes quantes nenes.

La Jana necessita cinc xumets, ben distribuïts pel llit, perquè, si en perd un, pugui agafar-ne qualsevol altre. “La relació entre els xumets i la Jana és malaltissa. N’ha arribat a tenir un a la boca i un altre fregant-se’l per la galta mentre s’adormia”. Als pares els ha costat Déu i ajuda convèncer la Jana que amb quatre anys no havia de dormir amb xumets. “Ho havíem intentat tot, el dia de Reis, el Tió, els gegants”. Ara, sembla que a poc a poc està a punt de desenganxar- se d’aquest vici tan petit, i esperen que no li perjudiqui les dormides.

L’Aina vol una llumeta encesa tota la nit, quatre ninos i una llanterna per si es desperta i no veu prou llum. Tots aquests elements se’ls prepara a l’hora d’anar a dormir. Abans, és clar, hi haurà el conte de bona nit.“Més d’una nit me n’he saltat alguna pàgina, per anar més ràpid, i no sé com s’ho fa que sempre se n’adona. Encara no sap llegir, però suposo que se sap la història de memòria, reté els dibuixos i els troba a faltar si et fas l’espavilat i passes les pàgines de dues en dues”, assegura el pare. Al final s’adorm i dorm tota la nit sense despertar-se, cosa que no fa la seva germana petita, la Laia, de 20 mesos, que només acluca els ulls si està enmig dels pares, al llit de matrimoni. “L’estiu passat vam posar a dormir les dues nenes juntes i semblava que a la petita li feia gràcia. Va dormir unes quantes nits seguides, però després vam haver de continuar fent el collit”.

I és que tots tenim les nostres manies a l’hora d’anar a dormir.

Com diuen a casa meva: “Qui no té un all, té una ceba”

Anuncis

Summertime

29 juny

Ja fa una setmana que hem començat l’escola d’estiu a la llar d’infants.

L’horari de l’escola d’estiu és el mateix que la resta del curs. Tot i que, que durant aquest mes les activitats que duem a terme són diferents a la programació anual del curs.

Es prioritzen activitats més de caire lúdic i jocs d’aigua (esperem que canviï una mica el temps), sortides i activitats on els dos grups poden interactuar i gaudir plegats.

Aquesta primera setmana, ens hem dedicat a fer un mural ben gran i vistós que ens donarà la benvinguda cada matí durant aquest mes. Per a la vinent, entre moltes altres activitats, farem unes samarretes molt estiuenques. Entre tots hem decidit  que el que més ens agrada de l’estiu són… els gelats!.

Doncs, dit i fet!. Veient com els motivava el tema m’he posat fer els dissenys per a les plantilles amb les que estamparem  les samarretes. Ho farem amb els colors que més ens agradin i que representin el nostre sabor  preferit.

Gelats amb pal, en cucurutxo, de gel, en sandwich, o directament de la terrina.  Jo ja he triat el meu: de iogurt amb gerds.

samarreta tuset

gelat de con

gelat de pal

Il·lustracions: Àngel Soriano

Els podem fer de llimona, maduixa, xocolata, vainilla i fins i tot  de barrufet!.

Espero que us agradin tant com a nosaltres, i ja sabeu, si voleu que us passi les plantilles, només me les heu de demanar.

Per cert, a que redimonis té gust un gelat de barrufet? 

La Gallina Nina

24 març

La Gallina Nina va néixer per acompanyar els nens i nenes de l’aula de P-3 en l’aprenentatge i control de les seves emocions. Per fomentar l’empatia i ajudar-los a expressar els seus sentiments d’una manera tranquil·la i positiva i, assolir progressivament seguretat afectiva i emocional que els servís per anar-se formant una imatge positiva d’ells mateixos i dels altres.

Pensar, crear, elaborar explicacions.

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions per mitjà del llenguatge verbal.

Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant diferents situacions i aprendre a actuar en conseqüència.

Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal i cap a la col·laboració amb el grup.

Aquestes eren les capacitats que cercàvem.

Als matins, durant les assemblees, cridàvem pel seu nom a La Gallina Nina per fer-la aparèixer. Saludava als nens, un per un, tot fent-los un petó o una moixaina, i ens explicava una petita història que li havia passat abans d’arribar a l’escola.

Ens explicava, per exemple,  que estava molt contenta perquè el pare li ha fet un petó molt gran abans d’ acomiadar-la a l´escola, o bé, que estava trista perquè havia perdut la seva joguina preferida. A la Gallina Nina sempre li passaven coses!

Després, preguntava als nens, un a un, i incloent-me a mi, com es sentien aquell dia. Ells ens explicaven de quin humor estaven i moltes altres coses interessants,  i entre la titella i l’educador els fèiem preguntes orientant el tema cap els sentiments. Fent-los partícips de l’exposició dels companys, proposant situacions i solucions adequades a cada sentiment.

Aquestes són les fotografies del procés de creació del titella. Veureu que amb una mica de feltre i un parell de coses més que trobeu per casa, podem crear qualsevol personatge.

Material

PROCÉS GALLINA NINA 1

PROCÉS GALLINA NINA 2

PROCÉS GALLINA NINA  3

PROCÉS GALLINA NINA 4

PROCÉS GALLINA NINA 5

PROCÉS GALLINA NINA 6

PROCÉS GALLINA NINA final

 La veritat que aquesta gallina va donar molts bons resultats, i ens va acompanyar en un munt d’activitats, però ja us les explicaré un altre dia.

El llibre de la meva història

24 febr.

Diumenge al matí. Un d’aquells “lazy sundays” en que et poses a endreçar l’estudi i et retrobes amb una feina que vas fer i decideixes tornar-la un altre cop a l’estanteria de coses que més t’estimes.

El llibre de la meva història. Va ser un encàrrec del centre on treballava el curs passat per treballar les competències i capacitats dels nens i nenes juntament amb les seves famílies, amb la finalitat d’aconseguir de forma progressiva seguretat afectiva i emocional, per formar una imatge positiva de si mateixos i dels altres.
El coneixement d’un mateix, la construcció i l’acceptació de la identitat pròpia, la regulació de les emocions i l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge del pensament crític i d’hàbits responsables, són essencials per aprendre a ser i actuar de forma autònoma.

Una vegada els havien omplert els explicàvem i deixàvem exposats a la classe  per que tots poguessin gaudir. En aquest llibres podem veure fotografies dels nens a casa seva, a la seva habitació amb els seus jocs, asseguts al lavabo, explicant quines coses els agrada menjar i quines no gaire, com va ser el seu primer dia a l’escola, les seves festes d’aniversari…

Realment em va agradar molt fer el disseny i les il·lustracions per aquest llibre, però, sens dubte, el que més em va agradar va ser que compartissin amb mi i amb els seus companys, aquests moments tant importants de la seva vida.

Us mostro unes poques pàgines, espero que us agradin.

portada

la meva mà

primeres passes

aniversari

picasso

Il·lustracions: Àngel Soriano

Ma Me Mi Mo Música

13 febr.

Avui he fet una visita a l’escola on vaig estar treballant i col·laborant els curs passat, i tot fent el tafaner, la mestra de P-2 , (i mestra meva, perquè a part d’ajudar-me moltíssim, em va ensenyar un munt de coses), m’ha mostrat el que estaven treballant a l’aula per preparar l’audició que fa cada any l’Auditori per els infants d’aquesta edat.

A part de quedar-me bocabadat de veure com un nen anomenava sense cap problema de dicció l’ instrument que estaven fent entre tots, deia didgeridoo sense deixar-se cap lletra, jo crec que no he pogut fer-ho bé mai. Doncs bé, a part d’això, l’he confessat que la música, especialment cantada m’espantava una mica. El motiu: la meva veu de granota aixafada. Ella, com a bona companya, m’ha calmat una mica i m’ha fet veure que la música la podem treballar de moltes maneres, i que no cal ser un Bowie.

D’aquesta manera m’ha fet pensar en el poc que se de guitarra, (l’any passat vaig començar a estudiar aquest instrument basant-me en el cançoner infantil), i en un conte que vaig adaptar per presentar l’instrument a nens i nens de P-3, per després construir les nostres pròpies.

El conte és aquest:

Una guitarra vermella

Si pareu molta atenció us explicaré la història d’una guitarra com aquesta i allò que li va passar a la Maria el dia del seu aniversari…

El dia que la Maria va fer anys, els seus amics li van fer regals magnífics, però de tots, el que més li va agradar va ser la guitarra que li va portar el seu amic Albert. Era preciosa, de color vermell i decorada amb estrelletes. Mai havia vist una guitarra igual, però sabeu una cosa?… Per més que la Maria tocava i tocava la guitarra no sortia cap so!. Cap nota sortia a buscar a una altra nota…

No pot ser!, és una guitara nova i molt bonica…-Va dir la Maria. Què faré ara?! … La Maria es va quedant rumiant, rumiant i va tenir una idea!…Ja ho sé, ho aniré a solucionar!.

La Maria, va deixar la guitarra sobre uns coixins de la seva habitació, va agafar la bossa on el pare li posava el berenar i va començar a caminar per tota la casa.

I caminant, caminant, va arribar al jardí, i allà va trobar un ocell dalt d’un arbre que cantava una cançó preciosa.

La Maria es va apropar i li va demanar: -Senyor Ocell, que em regalaria una nota per a la meva guitarra que no sona?.

-I tant!, li va dir l’ocell, et donaré un parell!. I dit i fet, l’ocell li va regalar un DO i un RE. I la Maria tota contenta les va guardar a dins la bossa.

Al cap de molta estona buscant pel jardí, va veure un grill que feia Cric-Cric sense parar. Els grills són uns animalons molt petits que els agrada molt la calor i de tant que els agrada no poden parar de cantar…

-Senyor Grill, que em regalaria una nota per a la meva guitarra que no sona?. Li va preguntar la Maria -I tant!, li va dir el grill, et donaré un parell!. El grill li va regalar un MI i un Fa. I la Maria tota contenta les va guardar a dins la bossa.

La Maria, però, continuava buscant i escoltant a veure si sentia alguna nota més. Vaja! Res de res!…

Però de sobte, mireu, una granota!. Croc-Croc! Cantava la granota al costat de l’estanyol del jardí.

La Maria es ajupir fins la granota i li va demanar: -Senyora Granota, que em regalaria una nota per a la meva guitarra que no sona?.

-I tant!, li va dir la granota, et donaré un SOL. Gràcies, Senyora Granota!, li va fer un petó i va continuar buscant.

La Maria ja estava molt cansada de buscar, i quan tornava tota amoïnada cap a casa va sentir una veu que cantava una cançó molt bonica… Era el pare, que xiulava i cantava mentre regava les flors del jardí!.

La Maria es va quedar quieta, molt quieta darrere d’un arbre, i quan va veure que dues notes s’acostaven volant com si fossin dues papallones els va demanar si volien anar a viure a la seva guitarra, i les notes, que eren un LA i un SI, es van ficar totes soles i ben contentes dins la bossa de la Maria.

Ja està!- va dir la Maria- Ja hi són totes!. Va anar corrents a la seva habitació on havia desat la guitarra, va tancar la porta i la finestra, va obrir la bossa i,  les 7 notes van sortir molt suaument i es van acomodar una per una en les cordes d’aquella guitarra tant bonica, de color vermell decorada amb estrelletes…

…I conte contat, conte acabat!

La idea era fer un instrument inspirat en una guitarra acústica, fer un cordòfon de sis cordes amb un caixa de cartró, per aquest motiu l’anomenarem “CATARRA, la caixa-guitarra”.

Per la realització d’aquest instrument farem servir:

-1 caixa de cartró (pot ser de sabates, d’algun electrodomèstic petit, una caixa que guardem d’algun regal, etc.)

-Papers de colors.

-Cartolines de colors.

-Gomes elàstiques.

-Xinxetes de paret o de cap de plàstic per panell de suro.

-Motlle per fer la rodona (un bol o un got).

-Tisores.

-Punxó (per el meu model he fet servir un cutter).

-Cola.

-Llapis o retoladors.

 Aquesta és només una proposta, per decorar la caixa podem fer servir pintures, colors, en qualsevol de les seves tècniques.

El primer pas ha estat marcar la tapa de la caixa amb el motlle per després retallar la rodona que ens farà la ressonància. El cartó sobrant, l’he separat ja que després l’utilitzarem.

He retallat un paper de regal de colors a mida de la base de la caixa i, amb cola de barra he cobert l’interior de la caixa només en la seva base, tot seguit, he enganxat el paper de regal dins la caixa, on havia posat la cola. A partir d’aquí he continuat el treball tancant la caixa amb la seva tapa.

La feina següent ha estat decorar l’instrument. Aquí he optat per la tècnica de retallar i enganxar, encara que podem utilitzar qualsevol altra que ens agradi més. Amb unes cartolines de colors he retallat unes siluetes en forma de calavera, de llamps i de cors, que he disposat per la part superior.

El següent pas ha estat recuperar el cartró sobrant de fer el forat a la tapa, l’he plegat per la meitat, després he tornat a plegar les dos meitats i he fet sis tallets petits en tot el llarg superior per poder acomodar les gomes. Després d’encolar la base l’he enganxat molt a prop del forat, d’aquesta manera ens farà de pont per poder sentir millor el so de les gomes sortint de la caixa de ressonància.

Una vegada fet tot això, he utilitzat unes xinxetes de cap gran, (de les que fem servir per el taulell de suro) i n’he clavat dotze a les dos bandes laterals de la tapa, (sis just a la banda on hem enganxat el pont i sis més al costa oposat).

L’últim pas ha estat col·locar les gomes a l’instrument. Aquesta part ha estat la més complicada, ja que has d’agafar una goma i enganxar-la a la base de les xinxetes. Ho fem d’aquesta forma:

La primera goma va de la xinxeta número 1 a la número 6 del mateix lateral, després s’ha d’estirar per sobre del forat, encaixar-les en les ranures 1 i 6 del pont, i acabar l’operació en les xinxetes 1 i 6 del costat oposat. Amb la segona goma repetim l’operació però fent servir les xinxetes i les ranures 2 i 5. Finalment, amb la tercera goma ho farem amb la 3 i 4. Aquesta manera de col·locar les gomes la podem fer una mica més senzilla: tallant les gomes en un punt i unir els extrems d’una xinxeta a la seva corresponent al costa oposat.

Aquí teniu l’instrument, que ja està llest per ser gaudit i fruir del seu so. Ara només em cal aprendre a cantar! 

Us deixo el link del concert Tubs i Tubes.

http://www.auditori.cat/ct/concert/tubs-i-tubes-2600.aspx

El Joan i el seu Estel

31 gen.

“Explicar contes als nens no és gens fàcil. Això és molt ben sabut per tots els que alguna vegada ho han intentat. El fet de passar aquell conte que coneixem per haver-ho escoltat o llegit a la forma de narració capaç de provocar la participació del nen és, certament, molt difícil. Tots els que hagin utilitzat els contes com a vehicle pedagògic hauran comprovat que, a pesar que els nens sempre ho desitgen, la intensitat amb què “viuen” aquests contes que escolten, és molt diferent segons la forma, la intenció i la preparació del narrador que els hi transmet.”.    Com explicar contes. Sara Cone Bryant. Ed. Biblària.

Ja fa temps, vaig haver de fer una adaptació d’un conte, el que jo volgués, un que m’agradés molt i que m’ensenyés a treballar la comunicació gestual, verbal i plàstica i, em donés seguretat a l’hora de posar-ho en pràctica en una escola bressol. Ja us dic ara que la tria va ser difícil, però de cop, com si algú em donés un clatellot, em vaig torbar amb aquest conte de l’Oliver Jeffers: “STUCK” . (L’Oliver Jeffers és, per a mi,  un dels més grans il·lustradors i inventors d’històries que tenim actualment).

Us faig un resum: És la història d’un nen al que el seu estel se li queda atrapat a dalt d’un arbre. Com que el vol  recuperar, comença a tirar tot de coses, les coses més inimaginables i divertides dalt de l’arbre per tal de fer baixar l’estel.

A la història original apareixen més objectes i l’objectiu de recuperar l’estel atrapat s’esvaeix , ja que fa jocs de paraules i el protagonista llença objectes per fer caure l’anterior. Ho fa d’aquesta manera: Un vaixell petit per fer caure l’ànec. Un vaixell gran per fer caure el vaixell petit. Un rinoceront per fer caure el vaixell gran, Un tràiler per fer caure el rinoceront, etc.  Realment fa molt riure…  El final tampoc apareix, i el deixa obert, jugant amb el que anomenem “les idees de bomber”.  En l´última il·lustració es veu l’arbre de nit i un bomber atrapat a dalt que diu:  -Nois, espereu que tinc una idea!. Vaja, que us el recomano a tots…

 

STUCK

“Stuck” by Oliver Jeffers

Amb aquesta història cerco com a objectiu principal treballar el vocabulari i fomentar l’interès i el gaudi en crear històries inventades per els infants mateixos.

A l’hora d’adaptar el conte, vaig tenir en compte l’edat dels infants, la majoria dels quals estaria a pocs mesos de complir-ne 3 . Vaig retocar el desenvolupament de la història i la situació de desenllaç, inventant una de nova. Posant èmfasi en el fet de recuperar l’estel, traient situacions per simplificar-la, canviant el sexe masculí d’algun personatge per femenins, i utilitzant sovint la primera la persona i creant alguns diàlegs.

En aquestes edats és important que tant la gesticulació com el to de veu ajudi als nens a mantenir l’atenció, i utilitzar un vocabulari  adient que els ajudi en la comprensió.

Per a la narració vaig crear les imatges de tots els objectes i personatges del conte a mode de titelles de pal, la majoria inspirades en les de l’autor, (ja se que no està bé… demano perdó, Mea Culpa).

Els contes els podem explicar amb infinitat de recursos, però vaig pensar que si els personatges anaven apareixent d’un en un fomentaria l’atenció i mantindria el factor sorpresa, a més, ens permetria aturar-nos en qualsevol moment per fer alguna pregunta referent a l’acció, o donar-los la paraula. A més d’agradar-los molt donar el seu punt de vista, necessiten expressar “in situ” allò que senten i viuen.

Jo encara haig d’aprendre molt d’explicar contes, espero anar millorant, i és que el públic més petit, a més de grans experts, són crítics molt exigents.

Bé doncs, aquí us deixo la gravació. Espero que us agradi, o al menys, que sigueu benèvols.

 

 

I si aquesta història us agrada, mengeu-vos-la torrada, i si torrada no us agrada, us la mengeu pelada. I si pelada tampoc us agrada, llenceu-la per dalt de la teulada!

Peixateria El Pirata

21 gen.

“Jo quasi diria que no es pot concebre una vida d’infant sense jugar; jo crec que no arribaria a home, moriria com moriria un ésser tancat en una habitació de la qual prèviament s’hagués extret l’aire”.            (Pau Vila)

Aquest projecte de creació d’un racó de joc simbòlic per a treballar les matemàtiques neix a partir del centre d’interès “El Mercat”, i està pensat per dur-lo a terme amb nens i nenes de 5 anys.

El principal objectiu va ser crear una situació contextualitzada, vinculada a la realitat extraescolar, que impliqués als alumnes en un projecte conjunt i compartit per aprendre matemàtiques d’una forma singular: en context i de forma funcional. Així doncs, durant tot un mes vam fer visites al mercat del barri i vam treballat sobre aquest tema de manera transversal.

Aquesta experiència té el principal referent teòric en les teories socioculturals de l’ensenyament i l’aprenentatge, inspirades en Vigotsky.

Durant una de les visites al mercat, vam observar que la parada de la peixateria va ser la que més va cridar l’atenció dels infants i va ser la parada de la que van demanar més informació, allà mateix, i, després, comentant a l’aula tot el que havien vist. D’aquesta manera sorgeix l’idea de crear el nostre racó.

A l’aula ens ho van confirmar, i vàrem parlar molt dels productes, d’on provenien, com s’aconseguien. Van explicar tot allò que sabien del mar, i, com no, van aparèixer els pirates. D’aquesta manera van decidir el nom de la botiga.


El següent pas va ser observar molt bé tot allò que es ven a les peixateries. Després de fer molta recerca vam descobrir que hi ha peixos amb formes i noms ben estranys i vam començar a reproduir-los amb material de rebuig. Així, unes ampolles buides de suc i d’aigua amb uns papers de colors i una mica de cola, es van transformar en peixos diversos. Amb uns tubs de cartó de paper de cuina tallats transversalment i pintats de color blanc, van fer unes anelles de calamar, unes pedretes recollides al pati de l’escola van ser les cloïsses, també van fer uns pops amb uns mitjons vells farcits de terra i uns cordills, i amb Fimo van reproduir uns musclos i fins i tot unes gambes. (És important fer servir materials que pesin per poder utilitzar la bàscula).


Es van fixar molt bé de quina manera es venia el producte, i van descobrir que a més de tenir-lo a la venda al mostrador, també el decoraven amb fulles de col, enciam i una herba que serveix per cuinar que es diu julivert. Tot això ho van reproduir amb cartolines de color i recollint herbes del pati.
Per altra banda, vam investigar com es decoren aquestes botigues i, van fer dibuixos de peixos i d’escenes de mar, que vam penjar a les parets.


El mateix vam fer amb el rètol on es llegeix el nom de la botiga. Vam contar totes les lletres, en teníem 18, cada nen va fer-ne una, per penjar-les totes juntes a sobre de la parada.

peixateria 1


Una vegada ja teníem la botiga muntada ens vàrem adonar que faltava una cosa molt important: havíem de posar els preus per poder vendre.

Aquesta feina se la van endur a casa, i amb els pares van haver de fer la recerca. En unes fitxes que vam donar a cada un, havien de posar els preu de venda dels diferents productes que apareixien.

Al tornar a l’escola, la cosa es va complicar una mica. Apareixia al costat del preu una cosa nova, la paraula “Quilo”. També vam haver de treballar sobre això. Vam veure que a la peixateria ningú comprava només una cloïssa, demanaven  1 quilo!, que eren moltes i pesaven bastant. Amb una bàscula de cuina vam comprovar què pesaven coses ben diferents.

peixateria 2


Vam fer els rètols dels preus amb unes cartolines i, paral·lelament, en col·laboració amb les famílies, els vam demanar de portar a l’aula fotografies de plats elaborats amb productes del mar per confeccionar entre tots un llibre de receptes, així podríem ajudar als futurs “clients” a preparar un bon dinar.


La botiga ja està muntada. Tenim el mostrador, els productes per vendre, el rètol amb el nom de la botiga, la decoració de la peixateria, paper de diaris per embolicar les compres, uns llàpis, papers per fer els tiquets i diners de joguina. Fins i tot, tenim una caixa registradora que hem fet amb una senzilla calculadora de tecles i pantalla gran.

I per celebrar que obrim la “Peixateria El Pirata” hem fet una gran festa d’inauguració.

peixateria 3

Com podeu veure, les fotografies són el simulacre que vaig realitzar a casa a l’hora de preparar el racó.

La botiga funciona de meravella, i aprofitem per fer activitats referides al llenguatge logicomatemàtic, una de les moltes que podem desenvolupar és aquesta que exposo a continuació.

Dividirem els infants en compradors i venedors.

Els compradors aniran a la peixateria sabent que disposen d´una quantitat X     d’euros. En una fitxa que haurem dissenyat, hauran de representar gràficament:

-La quantitat que han comprat.

-Què han comprat?

-Quant els ha costat?

Finalment, hauran de fer la suma de les quantitats i esbrinar el total de euros que s’han gastat i, per últim, fer una operació de subtracció que els permeti saber quants euros els queden del total d’euros amb que han entrat a la botiga.

S’hauran de preguntar:

-Quants euros tenia?

-Quants euros he gastat?

-Quants euros tinc ara?

compradors

Els venedors, hauran de omplir una fitxa semblant, on hauran de fer la mateixa suma de productes per poder dir quin és el valor de la compra i poder cobrar, fent la representació gràfica de:

-La quantitat que han comprat.

-Què han comprat?

-Quant els ha costat?

Després han d’esbrinar quants diners cal de tornar de canvi, tot fent-se aquestes preguntes:

-Quants euros em donen?

-Quants euros val la compra?

-Quants euros els hi torno?

Abrir

L’objectiu operatiu plantejat en aquesta activitat és el de resoldre de manera significativa i de manera conjunta sumes i restes bàsiques, tot raonant-les i expressant-les gràficament.

Per dur-la a terme farem grups de cinc persones, dos d’ells faran de venedor, els altres tres de compradors.


Els compradors disposaran d’una quantitat d´euros que hauran d’apuntar a la fitxa.
Hauran de fer la compra tenint en compte els diners que tenen, així doncs, per començar hauran d’escriure de quina quantitat disposen i, abans de pagar, quina quantitat compren, allò que compren i quants euros costa cada producte, per després sumar-ho tot i saber si tenen prou diners per pagar als peixaters.


A la segona part de l’activitat els demanarem que facin aquesta operació: Hauran de restar els euros que tenien abans d’entrar a la botiga del total de la compra i esbrinar quants en tenen després de pagar als venedors.


Els peixaters, per la seva banda, els hauran de tornar el canvi, utilitzant la seva fitxa, que consisteix en fer la mateixa suma de productes per poder dir el total als compradors, sabent quants euros els han donat i quants euros val la compra, per poder deduir quants euros els han de tornar de canvi.

Per realitzar aquesta activitat podran fer servir tot els recursos que ells mateixos considerin.

Tal com diu Goldschimied, per poc que observem acuradament un nen quan juga, ens sorpendrà la concentració profunda amb què s’hi dedica i el plaer immediat que li proporciona; la mateixa concentració que nosaltres considerem necesària per a dur a terme un bon treball. I és que, al món del nen, joc i treball estan molt relacionats i no es pot separar una cosa de l’altra: quan un nen juga també treballa alhora.

Hi havia una vegada…

20 des.

Fa molt i molt de temps, avui fa just 200 anys, vivien dos germans anomenats  Jacob i Wilhelm Grimm, que van publicar  el seu primer recull de contes, “Kinder- und Hausmärchen” Contes per la infància i la llar, i encara que primer no ho van fer pensant en els nens, els seus reculls han ajudat a desenvolupar la fantasia i la imaginació d’un munt de generacions.

Hänsel i Gretel, La Caputxeta Vermella, Rapunzel, El llop i les set cabretes, Blancaneu i Rosaroja, La Ventafocs, La Bella Dorment, Rumpelstilzchen, Els tres pèls del diable, El rei granota, L’ocell d’or, El sastre valent, Els dotze germans, Els músics de Bremen, En Patufet, La rateta que escombrava l’escaleta i moltíssims més.

El conte infantil no és únicament  important com a estímul pel futur lector, sinó també, perquè contribueix al desenvolupament del llenguatge, de la creació literària, de la imaginació de mons possibles, entre altres coses. A més, perquè al recrear la vida dels personatges i identificar-se amb ells, els permet viure una sèrie d’experiències i situacions que ajuden a adquirir major seguretat en sí mateixos, a integrar-se i formar part del món que els envolta.

A més, escoltar contes ens fa més feliços.

Caputxeta vermella. Isabelle Vandenabeele

La Caputxeta Vermella by Isabelle Vandenabeele

Evidentment, a Alemania ja han començat a celebrar el bicentenari, que durarà tot l’any que ve. Ja tinc una altra excusa a la llista per comprar un bitllet i anar a la Fira del Llibre Infantil de Saarbrücken.

Aquí també es fara coses, segur que una mica més modestes… però no per això menys interessants. Només haurem d’estar atents.

Us deixo l’enllaç del conte d’en Patufet. Un dels meus preferits i que més versions té arreu del món:

A Catalunya, la Franja d’Aragó, Mallorca, el País Valencià i l’Alguer, el nom del protagonista, que generalment dóna nom a les versions, varia molt d’un lloc a l’altre del territori. Se’l coneix, almenys, amb els noms del Patufet, Cigronet, Garbancet, Gra de mill, Senabret, Cabeceta d’alls, Llagoreta-tomate, Nabet i Trompetet.

Quan trobem al Patufet en contes d’autors reconeguts també trobem que li canvien el nom, així per Perrault va ser Le petit poucet,  per els Grim  Daumesdick, o la Tommelise per l’Andersen.

I si voltem més pel món i mirem molt bé al terra per no trepitjar-lo, ens trobarem amb el Thumbikin a Noruega, Lipuniushka a Rússia, Tom Thumb a Anglaterra, Pulgarcito a Espanya, Pollicino a Itàlia, Duimedik a Holanda i Issun Boshi al Japó.

Però crec que la versió del pet no la trobarem en lloc més que a la catalana. Aquest detalls són ben nostrats.

Gaudiu-lo i feliç any Grimm a tothom.

I catacrac catacric, aquest comment ja està dit. I catracric catacrac, aquest comment ja ha acabat!

Una revista de matemàtiques

5 des.

Tot tafanejant  pel Twitter  i, de retruc, visitant els blogs que em semblaven que em podien agradar, he anat a parar a la revista Edma: 0-6.

Us reprodueixo la seva primera editorial:

Bienvenidos al primer número de la revista Edma 0-6: Educación Matemática en la Infancia. El nombre “Edma” proviene de las palabras “Educación Matemática”. Edma 0-6, nombre abreviado de la revista, pretende publicar artículos sobre Educación Matemática, cubriendo las etapas educativas de Educación Infantil y Primaria (de cero a doce años), con un énfasis especial en la Educación Infantil (de cero a seis años). Del este interés por la Educación Infantil viene el “0-6” del nombre de la revista.

Edma 0-6 es una revista electrónica disponible gratuitamente en Internet, en la dirección http://www.edma0-6.es/index.php/edma0-6. Publica artículos en español. Cualquier persona puede enviar un artículo para publicar en la revista. El artículo será publicado si cumple los requisitos establecidos en las normas de publicación, y pasa la evaluación de los expertos seleccionados por el equipo editorial. Dentro de la temática de la revista, se admiten trabajos de investigación, experiencias didácticas, y artículos de reflexión. Desde Edma 0-6 tenemos un especial interés en el primer ciclo de Educación Infantil. Trataremos de que en todos los números de la revista aparezca algún artículo dedicado a los pequeños de 0 a 3 años.

Edma 0-6 es una revista de Didáctica de las Matemáticas. Está especialmente dirigida a maestras y maestros de Educación Infantil y Primaria, a estudiantes y profesores de los grados de Maestro en Educación Infantil y Primaria, a técnicos superiores en Educación Infantil, a estudiantes y profesores de Formación profesional de Grado Superior de Educación Infantil, y a investigadores (provenientes de cualquier área de conocimiento) interesados en la Educación Matemática Infantil.

Comenzamos este primer número de Edma 0-6 con cinco artículos. Agradecemos a las autoras y autores la generosidad que han tenido enviando sus trabajos a una revista que acaba de nacer. Poco a poco, iremos desarrollando la revista, incorporando secciones, e intentando añadir elementos que vayan haciendo más atractiva la revista a cada vez mayor número de lectores. Esperamos que la revista sea de su agrado.

No cal que us digui que ja m’he registrat per poder seguir-la.

pageHeaderLogoImage_es_ES

Tot això ve, perquè, l’altre dia vaig descobrir el material que la Dolors Todolí havia recopilat sobre les seves experiències amb les matemàtiques a l’educació infantil, i em vaig adonar, com a novell, que aquest tema em creava molta inseguretat a l’hora de pensar en activitats prou suggeridores per poder treballar a una aula. El dossier és una joia, està penjat al seu blog, però no és pot descarregar…una pena…

Aquesta és la web de la revista:

http://www.edma0-6.es/index.php/edma0-6/index

Aquest, el link del dossier de la Dolors Todolí:

http://www.calameo.com/read/00097682800d04cad9005

Novells i novelles del món, llegim l’Edma!

%d bloggers like this: