Ma Me Mi Mo Música

13 febr.

Avui he fet una visita a l’escola on vaig estar treballant i col·laborant els curs passat, i tot fent el tafaner, la mestra de P-2 , (i mestra meva, perquè a part d’ajudar-me moltíssim, em va ensenyar un munt de coses), m’ha mostrat el que estaven treballant a l’aula per preparar l’audició que fa cada any l’Auditori per els infants d’aquesta edat.

A part de quedar-me bocabadat de veure com un nen anomenava sense cap problema de dicció l’ instrument que estaven fent entre tots, deia didgeridoo sense deixar-se cap lletra, jo crec que no he pogut fer-ho bé mai. Doncs bé, a part d’això, l’he confessat que la música, especialment cantada m’espantava una mica. El motiu: la meva veu de granota aixafada. Ella, com a bona companya, m’ha calmat una mica i m’ha fet veure que la música la podem treballar de moltes maneres, i que no cal ser un Bowie.

D’aquesta manera m’ha fet pensar en el poc que se de guitarra, (l’any passat vaig començar a estudiar aquest instrument basant-me en el cançoner infantil), i en un conte que vaig adaptar per presentar l’instrument a nens i nens de P-3, per després construir les nostres pròpies.

El conte és aquest:

Una guitarra vermella

Si pareu molta atenció us explicaré la història d’una guitarra com aquesta i allò que li va passar a la Maria el dia del seu aniversari…

El dia que la Maria va fer anys, els seus amics li van fer regals magnífics, però de tots, el que més li va agradar va ser la guitarra que li va portar el seu amic Albert. Era preciosa, de color vermell i decorada amb estrelletes. Mai havia vist una guitarra igual, però sabeu una cosa?… Per més que la Maria tocava i tocava la guitarra no sortia cap so!. Cap nota sortia a buscar a una altra nota…

No pot ser!, és una guitara nova i molt bonica…-Va dir la Maria. Què faré ara?! … La Maria es va quedant rumiant, rumiant i va tenir una idea!…Ja ho sé, ho aniré a solucionar!.

La Maria, va deixar la guitarra sobre uns coixins de la seva habitació, va agafar la bossa on el pare li posava el berenar i va començar a caminar per tota la casa.

I caminant, caminant, va arribar al jardí, i allà va trobar un ocell dalt d’un arbre que cantava una cançó preciosa.

La Maria es va apropar i li va demanar: -Senyor Ocell, que em regalaria una nota per a la meva guitarra que no sona?.

-I tant!, li va dir l’ocell, et donaré un parell!. I dit i fet, l’ocell li va regalar un DO i un RE. I la Maria tota contenta les va guardar a dins la bossa.

Al cap de molta estona buscant pel jardí, va veure un grill que feia Cric-Cric sense parar. Els grills són uns animalons molt petits que els agrada molt la calor i de tant que els agrada no poden parar de cantar…

-Senyor Grill, que em regalaria una nota per a la meva guitarra que no sona?. Li va preguntar la Maria -I tant!, li va dir el grill, et donaré un parell!. El grill li va regalar un MI i un Fa. I la Maria tota contenta les va guardar a dins la bossa.

La Maria, però, continuava buscant i escoltant a veure si sentia alguna nota més. Vaja! Res de res!…

Però de sobte, mireu, una granota!. Croc-Croc! Cantava la granota al costat de l’estanyol del jardí.

La Maria es ajupir fins la granota i li va demanar: -Senyora Granota, que em regalaria una nota per a la meva guitarra que no sona?.

-I tant!, li va dir la granota, et donaré un SOL. Gràcies, Senyora Granota!, li va fer un petó i va continuar buscant.

La Maria ja estava molt cansada de buscar, i quan tornava tota amoïnada cap a casa va sentir una veu que cantava una cançó molt bonica… Era el pare, que xiulava i cantava mentre regava les flors del jardí!.

La Maria es va quedar quieta, molt quieta darrere d’un arbre, i quan va veure que dues notes s’acostaven volant com si fossin dues papallones els va demanar si volien anar a viure a la seva guitarra, i les notes, que eren un LA i un SI, es van ficar totes soles i ben contentes dins la bossa de la Maria.

Ja està!- va dir la Maria- Ja hi són totes!. Va anar corrents a la seva habitació on havia desat la guitarra, va tancar la porta i la finestra, va obrir la bossa i,  les 7 notes van sortir molt suaument i es van acomodar una per una en les cordes d’aquella guitarra tant bonica, de color vermell decorada amb estrelletes…

…I conte contat, conte acabat!

La idea era fer un instrument inspirat en una guitarra acústica, fer un cordòfon de sis cordes amb un caixa de cartró, per aquest motiu l’anomenarem “CATARRA, la caixa-guitarra”.

Per la realització d’aquest instrument farem servir:

-1 caixa de cartró (pot ser de sabates, d’algun electrodomèstic petit, una caixa que guardem d’algun regal, etc.)

-Papers de colors.

-Cartolines de colors.

-Gomes elàstiques.

-Xinxetes de paret o de cap de plàstic per panell de suro.

-Motlle per fer la rodona (un bol o un got).

-Tisores.

-Punxó (per el meu model he fet servir un cutter).

-Cola.

-Llapis o retoladors.

 Aquesta és només una proposta, per decorar la caixa podem fer servir pintures, colors, en qualsevol de les seves tècniques.

El primer pas ha estat marcar la tapa de la caixa amb el motlle per després retallar la rodona que ens farà la ressonància. El cartó sobrant, l’he separat ja que després l’utilitzarem.

He retallat un paper de regal de colors a mida de la base de la caixa i, amb cola de barra he cobert l’interior de la caixa només en la seva base, tot seguit, he enganxat el paper de regal dins la caixa, on havia posat la cola. A partir d’aquí he continuat el treball tancant la caixa amb la seva tapa.

La feina següent ha estat decorar l’instrument. Aquí he optat per la tècnica de retallar i enganxar, encara que podem utilitzar qualsevol altra que ens agradi més. Amb unes cartolines de colors he retallat unes siluetes en forma de calavera, de llamps i de cors, que he disposat per la part superior.

El següent pas ha estat recuperar el cartró sobrant de fer el forat a la tapa, l’he plegat per la meitat, després he tornat a plegar les dos meitats i he fet sis tallets petits en tot el llarg superior per poder acomodar les gomes. Després d’encolar la base l’he enganxat molt a prop del forat, d’aquesta manera ens farà de pont per poder sentir millor el so de les gomes sortint de la caixa de ressonància.

Una vegada fet tot això, he utilitzat unes xinxetes de cap gran, (de les que fem servir per el taulell de suro) i n’he clavat dotze a les dos bandes laterals de la tapa, (sis just a la banda on hem enganxat el pont i sis més al costa oposat).

L’últim pas ha estat col·locar les gomes a l’instrument. Aquesta part ha estat la més complicada, ja que has d’agafar una goma i enganxar-la a la base de les xinxetes. Ho fem d’aquesta forma:

La primera goma va de la xinxeta número 1 a la número 6 del mateix lateral, després s’ha d’estirar per sobre del forat, encaixar-les en les ranures 1 i 6 del pont, i acabar l’operació en les xinxetes 1 i 6 del costat oposat. Amb la segona goma repetim l’operació però fent servir les xinxetes i les ranures 2 i 5. Finalment, amb la tercera goma ho farem amb la 3 i 4. Aquesta manera de col·locar les gomes la podem fer una mica més senzilla: tallant les gomes en un punt i unir els extrems d’una xinxeta a la seva corresponent al costa oposat.

Aquí teniu l’instrument, que ja està llest per ser gaudit i fruir del seu so. Ara només em cal aprendre a cantar! 

Us deixo el link del concert Tubs i Tubes.

http://www.auditori.cat/ct/concert/tubs-i-tubes-2600.aspx

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: