Tag Archives: matemàtiques

Peixateria El Pirata

21 gen.

“Jo quasi diria que no es pot concebre una vida d’infant sense jugar; jo crec que no arribaria a home, moriria com moriria un ésser tancat en una habitació de la qual prèviament s’hagués extret l’aire”.            (Pau Vila)

Aquest projecte de creació d’un racó de joc simbòlic per a treballar les matemàtiques neix a partir del centre d’interès “El Mercat”, i està pensat per dur-lo a terme amb nens i nenes de 5 anys.

El principal objectiu va ser crear una situació contextualitzada, vinculada a la realitat extraescolar, que impliqués als alumnes en un projecte conjunt i compartit per aprendre matemàtiques d’una forma singular: en context i de forma funcional. Així doncs, durant tot un mes vam fer visites al mercat del barri i vam treballat sobre aquest tema de manera transversal.

Aquesta experiència té el principal referent teòric en les teories socioculturals de l’ensenyament i l’aprenentatge, inspirades en Vigotsky.

Durant una de les visites al mercat, vam observar que la parada de la peixateria va ser la que més va cridar l’atenció dels infants i va ser la parada de la que van demanar més informació, allà mateix, i, després, comentant a l’aula tot el que havien vist. D’aquesta manera sorgeix l’idea de crear el nostre racó.

A l’aula ens ho van confirmar, i vàrem parlar molt dels productes, d’on provenien, com s’aconseguien. Van explicar tot allò que sabien del mar, i, com no, van aparèixer els pirates. D’aquesta manera van decidir el nom de la botiga.


El següent pas va ser observar molt bé tot allò que es ven a les peixateries. Després de fer molta recerca vam descobrir que hi ha peixos amb formes i noms ben estranys i vam començar a reproduir-los amb material de rebuig. Així, unes ampolles buides de suc i d’aigua amb uns papers de colors i una mica de cola, es van transformar en peixos diversos. Amb uns tubs de cartó de paper de cuina tallats transversalment i pintats de color blanc, van fer unes anelles de calamar, unes pedretes recollides al pati de l’escola van ser les cloïsses, també van fer uns pops amb uns mitjons vells farcits de terra i uns cordills, i amb Fimo van reproduir uns musclos i fins i tot unes gambes. (És important fer servir materials que pesin per poder utilitzar la bàscula).


Es van fixar molt bé de quina manera es venia el producte, i van descobrir que a més de tenir-lo a la venda al mostrador, també el decoraven amb fulles de col, enciam i una herba que serveix per cuinar que es diu julivert. Tot això ho van reproduir amb cartolines de color i recollint herbes del pati.
Per altra banda, vam investigar com es decoren aquestes botigues i, van fer dibuixos de peixos i d’escenes de mar, que vam penjar a les parets.


El mateix vam fer amb el rètol on es llegeix el nom de la botiga. Vam contar totes les lletres, en teníem 18, cada nen va fer-ne una, per penjar-les totes juntes a sobre de la parada.

peixateria 1


Una vegada ja teníem la botiga muntada ens vàrem adonar que faltava una cosa molt important: havíem de posar els preus per poder vendre.

Aquesta feina se la van endur a casa, i amb els pares van haver de fer la recerca. En unes fitxes que vam donar a cada un, havien de posar els preu de venda dels diferents productes que apareixien.

Al tornar a l’escola, la cosa es va complicar una mica. Apareixia al costat del preu una cosa nova, la paraula “Quilo”. També vam haver de treballar sobre això. Vam veure que a la peixateria ningú comprava només una cloïssa, demanaven  1 quilo!, que eren moltes i pesaven bastant. Amb una bàscula de cuina vam comprovar què pesaven coses ben diferents.

peixateria 2


Vam fer els rètols dels preus amb unes cartolines i, paral·lelament, en col·laboració amb les famílies, els vam demanar de portar a l’aula fotografies de plats elaborats amb productes del mar per confeccionar entre tots un llibre de receptes, així podríem ajudar als futurs “clients” a preparar un bon dinar.


La botiga ja està muntada. Tenim el mostrador, els productes per vendre, el rètol amb el nom de la botiga, la decoració de la peixateria, paper de diaris per embolicar les compres, uns llàpis, papers per fer els tiquets i diners de joguina. Fins i tot, tenim una caixa registradora que hem fet amb una senzilla calculadora de tecles i pantalla gran.

I per celebrar que obrim la “Peixateria El Pirata” hem fet una gran festa d’inauguració.

peixateria 3

Com podeu veure, les fotografies són el simulacre que vaig realitzar a casa a l’hora de preparar el racó.

La botiga funciona de meravella, i aprofitem per fer activitats referides al llenguatge logicomatemàtic, una de les moltes que podem desenvolupar és aquesta que exposo a continuació.

Dividirem els infants en compradors i venedors.

Els compradors aniran a la peixateria sabent que disposen d´una quantitat X     d’euros. En una fitxa que haurem dissenyat, hauran de representar gràficament:

-La quantitat que han comprat.

-Què han comprat?

-Quant els ha costat?

Finalment, hauran de fer la suma de les quantitats i esbrinar el total de euros que s’han gastat i, per últim, fer una operació de subtracció que els permeti saber quants euros els queden del total d’euros amb que han entrat a la botiga.

S’hauran de preguntar:

-Quants euros tenia?

-Quants euros he gastat?

-Quants euros tinc ara?

compradors

Els venedors, hauran de omplir una fitxa semblant, on hauran de fer la mateixa suma de productes per poder dir quin és el valor de la compra i poder cobrar, fent la representació gràfica de:

-La quantitat que han comprat.

-Què han comprat?

-Quant els ha costat?

Després han d’esbrinar quants diners cal de tornar de canvi, tot fent-se aquestes preguntes:

-Quants euros em donen?

-Quants euros val la compra?

-Quants euros els hi torno?

Abrir

L’objectiu operatiu plantejat en aquesta activitat és el de resoldre de manera significativa i de manera conjunta sumes i restes bàsiques, tot raonant-les i expressant-les gràficament.

Per dur-la a terme farem grups de cinc persones, dos d’ells faran de venedor, els altres tres de compradors.


Els compradors disposaran d’una quantitat d´euros que hauran d’apuntar a la fitxa.
Hauran de fer la compra tenint en compte els diners que tenen, així doncs, per començar hauran d’escriure de quina quantitat disposen i, abans de pagar, quina quantitat compren, allò que compren i quants euros costa cada producte, per després sumar-ho tot i saber si tenen prou diners per pagar als peixaters.


A la segona part de l’activitat els demanarem que facin aquesta operació: Hauran de restar els euros que tenien abans d’entrar a la botiga del total de la compra i esbrinar quants en tenen després de pagar als venedors.


Els peixaters, per la seva banda, els hauran de tornar el canvi, utilitzant la seva fitxa, que consisteix en fer la mateixa suma de productes per poder dir el total als compradors, sabent quants euros els han donat i quants euros val la compra, per poder deduir quants euros els han de tornar de canvi.

Per realitzar aquesta activitat podran fer servir tot els recursos que ells mateixos considerin.

Tal com diu Goldschimied, per poc que observem acuradament un nen quan juga, ens sorpendrà la concentració profunda amb què s’hi dedica i el plaer immediat que li proporciona; la mateixa concentració que nosaltres considerem necesària per a dur a terme un bon treball. I és que, al món del nen, joc i treball estan molt relacionats i no es pot separar una cosa de l’altra: quan un nen juga també treballa alhora.

%d bloggers like this: